Conclusions finals

Ha arribat el final del pràcticum I de psicopedagogia. Fent una valoració global d'aquesta experiència, em sento contenta, tot i que sento que m'agués agradat poder veure més experiències, poder aplicar testos, i realitzar un seguiment més exhaustiu d'algun cas, però en general estic satisfeta.

Durant aquest període he pogut veure, el ventall de possibilitas per atendre a la diversitat que té una escola, els documents que s’utilitzen i com es dur a terme, he observat les eines  de diagnòstic com els tests, he conegut i viscut el treball col.laboratiu del psicopedagog amb altres professionals i la dinàmica general d’un centre d’educació secundaria. He pogut conèixer experiències relacionades amb l'orientació professional en aquesta estapa de la vida dels adolescents, també les majors problemàtiques amb que és troben com per exemple el bullying i els trastorns de l'alimentació i com els ajuda la figura del psicopedagog. I sobretot,  he tingut contacte directe amb joves, i he vist les relacions que estableixen amb la psicopedagoga i viceversa,  ja que en els fons, l'alumne/a, és la part clau de la tasca del professional en educació secundària.

Com a conclusió final penso que la pràctica psicopedagògica abarca moltes funcions, en alguns casos docència, també assessorament a equips docents, professors, pares. Actua en ambits d'intervenció com l’acció tutorial, orientació acadèmica professional, suport al procés d’esneyament aprenentatge, ajudar en les necessitats educatives especials, coordinació amb l’equip docent, amb la familia, amb el professorat.

Realment un ventall ampli de tasques i funcioncinos, que implica una gran treball en equip i col.aboratiu, coordinació, organtizació i comptar amb moltes competències tècniques i també personals per tal de realtizar la tasca psicopedagògica amb èxit. Opino que  la majoria d'questes competències les aniré adquriint amb l'experiència professional, perque ara mateix, tinc aquella sensació que tot i haber estudiant, i està a punt de finaltizat aquest segon cicle, estic a l'inici del camí per arribar a ser psicopedagoga.

Per últim comentar,  que la major dificultat amb les que m'he trobat durant el pràcticum ha estat la relació amb els joves, el saber com comunicar-te amb ells, quines paraules utilitzar, com guanyar-te la seva confiança, finalment no ha sigut tan complicat, però era quelcom que en neguitejava motíssim i que m'ha donat molt que pensar, ja que penso que es la base per establir una relació i intervenció posterior.

Només afegir que m'he sentit molt acollida pels membres de l'equip de comissió d'atenció a la diverstiat del centre, així com també per la resta de professorat, direcció i demés personal.

Eines en psicopedagogia

Avui ha estat el meu últim dia de pràctiques.

M’he acomiadat de la  resta d’alumnes, i de tot el professorat, i equip del centre.

Per finalitzar, he assistit a les últimes classes de grups flexibles d’atenció a la diversitat, per últim he fet una reunió amb la psicopedagoga per parlat de les eines de daignòsis, ja que de moment no n’havia vist cap, ja que no s’ha donat el cas.

La psicopedgoga m’ha comentat les més usades. Per educació secundaria (dotze a setze anys)

Tests d’intel·ligència

Escala d’intel·ligència de Wechsler per a nens (WISC-IV)

Bateria d’aptituds diferencials i generals (BADyG-M) i EFAI (avaluació factorial de les aptituds intel·lectuals)

Factor G, test de Cattell

Escala de inteligencia de Wechsler para adultos (WAIS). (Escala clínica però aplicable al camp escolar.)

Tests de personalitat

Qüestionari factorial de personalitat per a adolescents (HSPQ)

Tests projectius gràfics

Tests de creativitat(ho usa en casos d’altes capacitats intel.lectuals)

Intel·ligència creativa (CREA)

En casos de nens amb TDAH

Test de desordres d’ atenció i hiperactivitat (comenta que és molt efectiu per a la identificació i avaluació de desordres d’atenció)

Test d’ Atenció D2  (més encarat a la concentració)

Test de caras (Test de percepcion de diferencias)(Avalua les aptitus requerides per percebre rapidament semblances i diferències.)

M’hagues agradat veure com s’pliquen però no ha pogut ser, de tota manera, es tracta de posar-shi i seguir les instruccions que plantegen.

La conlusció que n’extrec és que el psicopedagog té motles eines a l’abast per dur a terme la seva tasca de diagnosis i que amb l’experiència del dia a dia, també vas tenint més preferències per l’us d’unes o altres eines. Tot i així els testos són un recurs més, i no podem oblidar els altres contexts que afecten a l’alumne, com són la familia, i el centre

Escola inclusiva.

Hola de nou,
Aprofitant que ahir vaig tractar el tema de l'atenció a la diverstiat, voldria incloure  una mica d'informació sobre  la legislació en referència a l'escola inclusiva, ja que penso que coneixer-la és imporant per la tasca del psicopedagog.

Legislació: Avanç cap a una educació inclusiva.

Els sistemes educatius de tot el món s'enfronten a l'enorme repte d'oferir a tots els nens, nenes i joves una educació de qualitat. El paradigma educatiu per aconseguir una educació de qualitat, més justa i equitativa, és el de la inclusió educativa.

Basant-nos en la llei 14/2010, de 27 de Maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, s’estan portant a terme molts projectes, plans i accions encaminades a reduir les barreres que impedeixen o dificulten l'accés, la participació i l'aprenentatge de l'alumnat, prestant especial atenció a aquells més vulnerables o desfavorits, a aquells que estan més exposats a situacions d'exclusió i més necessitats d'una educació de qualitat que respongui a les seves necessitats.

La inclusió és un procés d'intervenció educativa que mai es dóna per acabat. Cada centre es troba en un moment diferent en aquest procés i, per tant, cadascú ha d'avançar des d'aquest punt.  A Catalunya,s'han donat avanços molt positius en aquesta adreça, encara que també existeixen camps de millora que abordar. Els centres educatius són el motor del canvi, l'espai on es produeixen les veritables transformacions i és en aquest escenari on cal buscar mitjans per incloure a tot l'alumnat sense exclusió alguna. Es necessiten professionals amb aptituds per detectar barreres que dificulten l'aprenentatge i la participació.

L'avanç cap a plantejaments inclusius té com a premissa fonamental la col·laboració i implicació activa de la comunitat educativa en general. 

Per potenciar aquest enfocament, tant en el sistema educatiu com en els centres escolars, s'engega el Pla Estratègic d'Atenció a la Diversitat en el marc d'una Escola Inclusiva. El mateix s'insereix en el corrent educatiu promogut per la UNESCO que situa l'any 2015 com el termini que la comunitat mundial s'ha plantejat per complir el seu compromís d'oferir una educació de qualitat per tots i totes. Proposa un conjunt d'accions encaminades a aconseguir el màxim desenvolupament en cada alumna i alumne, valorant les diferències individuals i la diversitat com a enriquidora. Font: Karen Garcia

Atenció a la diversitat

Avui és el méu penúltim dia de pràctiques.

He estat a la classe d'estudi assistii i m'he acomiadat dels alumnes, la veritat es que els acabes agafant estima i sap greu haber-te d'acomiadar. D'ells he aprés molt, he vist com a vagades, els alumnes mostren problemes amb les tasques escolars però no perquè tinguin cap nececessitat educativa especial, sinó perquè necessiten més atenció, perquè tenen problemes a casa, i necessiten comprensió.

D'altra banda és obvi, que altres alumnes,  si que necessiten recursos per tal de poder seguir el ritme acadèmic amb normalitat, i  avui  hem revisat amb la tutora, totes les mesures ordinàries de caire general per atendre a la diversitat, que dur a terme el centre. Com ja he comentat en altres ocasions, ja ho anat veien durant les pràctiques, però fem un resum per clarificar idees. 

 Mesures Ordinàries de caire general

• Diversificació de les estratègies didàctiques i metodològiques dins de l’aula: per tal d'afavorint els grups heterogenis, l’autoaprenentatge, el treball autònom i el treball cooperatiu.

• Adaptació del Currículum: L’AC suposa ajustaments en la intervenció educativa tant de caire metodològic com organitzatiu, així com en els objectius, continguts i activitats d’ensenyament- aprenentatge de les àrees curriculars adaptades.  Els encarregats d’aquests ajustaments i la seva avaluació seran els professors de les assignatures implicades amb suport pedagògic. Els departaments han de tenir material de reforç adaptat als diferents nivells. L’Alumnat que tenen AC en algunes assignatures seran avaluats segons els objectius mínims de cada departament. L’AC constarà amb una observació en el butlletí d’avaluació del tipus: "la nota obtinguda en aquesta matèria correspon a una adaptació curricular". 

• Procediment d’elaboració: Complementar, per part de tot el professorat implicat, el document de programació de les adaptacions curriculars on cal fer una selecció de continguts i objectius segons el nivell i les necessitats de cada alumne/a. Paral·lelament, és més important descriure com assolirem aquests objectius, amb quines activitats, materials i recursos, procurant sempre que siguin funcionals, rellevants i motivadors.

• Contracte Acadèmic: els alumnes amb tres o més adaptacions curriculars signaran, conjuntament amb els seus pares, un contracte acadèmic on se’ls informa del seu pla educatiu personalitzat i dels compromisos que implica.         

• Avaluació compartida i/o diferenciada: cal informar l’alumne/a en tot moment del què se li demana (selecció de continguts i activitats) i com se l’avaluarà (distribució de la puntuació en diversos ítems: treball, deures, actitud...), fent referència sobretot al procés, l’esforç i el progrés de l’alumne i no tant a l’assoliment d’uns mínims iguals per a tots.

• Atenció Individualitzada: dins (doblament amb dos professors) o fora de l’aula.       

•  Atenció en grups flexibles de suport.        

• Repetició de curs.

Per l'experiència en el centre he vist que es duen a terme totes aquests accions, sent la menys utilitzada la de repetició de curs, ja que en principi si es duen a terme les altres tipus d'AC en el moment oportú i en funció de l'alumne, es sol evitar el repertir de curs. Jo sobretot he participat en l'atenció en grups flexibles de suport, i val a dir que en ocasions els alumnes s'ho prenien seriosament i ho valoraven com una oportunitat de millora, però en d'altres, ho veien com una oportunitat per no haber d'assitir a les classes ordinaris que els resulten "més difícils" i no mostraven gents d'interés.

M'ha anat bé fer avui aquest últim resum de les mesures d'Ac, ja que considero que és una tasca molt important del psicopeagog al centre

Que fa el psicopedagòg/a?

El piscopedagog intervé en els processos educatius d'orientació i ensenyament-aprenentatge en contextos formals i informals.

En el cas del psicopedagog/a en el centre educatiu, intervé en processos en el context formal, basant-se en un model d'assesorament constructivista i sistèmic que pretén millorar la qualitat educativa del centre i l'atenció a tot l'alumnat.

Des d'aquesta perspectiva, el professional actua en l'escola, que és un sistema obert i complex on es troben diferents nivells d'intervenció: alumne, aula i escola.

Funcions que dur a terme el psicopedagòg:

• Intervenció psicopedagògica:
• Detecció i anàlisi de necessitats: priorització en la presa de decisions.
• Diagnòstic: observació, comparació, ordenació i selecció de sgines i ades
• Programacio: previsió i projecció concrecció de mètodes
• Avaluació: ajust progressiu de la intervenció.
 

• Processos d'orientació psicopedagògica:
• Asessorament: processos d'acompanyament al creixement i maduració de persones i grups
• Coordinació, col.laboració i dinamització de processos de canvi
• Mediació de conflictes i desequilibris en processos d'enseyament i aprenentatge
• Desenvolupament d'habilitats, aptituds i actituds pel creixement harmònic de persones i grups

 

Estudi Asisstit

Hola,

Ahir vaig assistir a la meva penúltima sessió d'estudi assistit. Cada cop els alumnes, em demanem més ajuda, tot i que en ocasions m'adono que pregunten, abans d'intentar raonar-ho per ells mateixos. Intento sempre donar-los pistes perque dedueixin la informació, partint dels coneixement prèvis que tenen. Els faig preguntes per tal de fomentar la reflexió i el raonament, tot fomentat un aprenentatge constructiu, i mirant que puguin evolucionar amb la meva ajuda, un cop ja no saben que fer (zona de desenvolupament pròxim, Vigotsky).

Avui els he pregutnat, si es sentien agust a la classe, i m'han dit que sí però que els agradaria escoltar música, i així ho hem fet, n'he ficat i ha sigut tot un èxit! primer a costat que es fiquessin d'acord amb el tipus de música, però després han treballat millor que mai, i jo també m'he sentit més comoda.

Trastors alimentació en adolescents

Hola de nou!

Avui la tutora m'ha comentat el cas d'una nena amb trastorn de l'alimentació. La tutora de la classe de la noia, va notar a l'inici del nou curs, que havia baixat de pes i la veu més irritable de l'habitual, de fet era una nena molt tranquila i mai havia donat problemes i ultimament es mostra més neguitosa, i el rediniment acadèmic en algunes assignatures, ha baixat.

La tutora decideix comentar el cas a la psicopedagoga del centre.

La psicopedagoga, em comenta el cas i em decidit realitzar una tutoria amb la familia, per conèixer millor el seu punt de vista.  La familía ens mostra el neguit, manifesten que veuen a la nena canvida, més prima i més "contestona" però que pensaven que fins a cert punt era normal en l'adolescència, tot i que cada cop estàn més preocupats. 

D'altra banda, la psicopedagoga ha citat a la nena per parlar també del tema, de forma individual, però ella diu que no li passa res i es mostra una mica alterada.

Finalment  hem derivat  el cas a l'EAP de la zona, ja que considerem que degut al canvi de pes i actitud, val la pena valorar el cas més acuradamen i  des de l'institut no podem pas fer una detecció i molt menys tractar-la, tot i que ens coordinarem amb la psicopedagoga de l'EPA per seguir el cas, i mirar que afecti el més mínim a la seva evolució acadèmica.

Arrel d'aquest cas, la tutora m'informa que des de l'institut l'unic que podem fer és detecció en alguns casos i  prevenció front trastorn de l'alimentació com anorexia i búlimia, i que han trobar força casos en els últims anys, sobretot a 3er i 4rt d'ESO.

Aquest tema em resulta molt interessant i a partir d'aqui valorem que aquesta serà la meva intervenció de cara al pràcticum II! 

Que en penseu dels trastors de l'alimentació en adolescents? Crieu que cada cop n'hi ha més? que pot fer el psicoepagog del centre escolar?

Adjunto l'enllaç d'un article de premsa,  extret de la web de l'Associació contra l'Anorexia i la Bulimia, on parla de les webs que fan apologia dels trastorns alimentaris, així com l'augment d'aquests trastorns en l'adolescencia:  http://www.acab.org/pdf/article-internet.pdf

Una altra tasca del psicopedagog, l'orientació formativa.

Hola  a tothom,

Ja s'aproxima la fi de les pràctiques al centre! de fet en menys d'una setmana ja finalitzo! la veritat es que trobaré a faltar alumnes i companys. No us passa a vosaltres?

Bé, a banda d'aquest comentari, avui volia parlar de l'orientació professional. Al centre una de les psicopedagogues dur a terme aquestes tasques, i em estat comentat el cas d'un alumne i  una alumna que aquest curs finaltizaran 4art ESO.

Per la seva trajectòria educativa, es preveu que aquests dos nens no obtindràn la titulació d'Educació Secundària Obligatòria.  Un d'ells insisteix en cursar el batxillerat,  i després enginyeria informàtica,  tot i que per la seva evolució es preveuen certes difiucltats per aprovar-ho, i a més no podrà fer-ho sinó obté la titulació d'ESO. 

La noia  té clar que vol ser perruquera, i per tant recomanariem un CFGM, però tampoc creiem que pugui superar la prova d'accés.

Una de les opcions que plantegem, juntament amb les respectives tutores de cicle, és si seria convenient, donar-los major suport, inclus valorant l'opció de reforç a l'estudi fora del centre per mirar d'esgotar les últimes possibilitats d'obtenir el graduat. Però ens trobem en que les familíes respectives no tenen recursos econòmics i no s'ho podrien permetre, a més no pensem que els alumnes volguessin assitir, i d'altra banda, que faran un cop obrtinguin l'ESO? si fracasen en el batxillerat i en la prova d'accés a cicles, deixaran els estudis definitivament? de què podran treballar?

Per poder decidir millor, em pensat cercar  recursos foramtius i laborals a la ciutat, destinats per a joves.

Finalment em trobat que a l'Ajuntament de la ciutat, es realtizen PTT pla de transició al treball i PQPI Programa de qualificació professional incial i creiem que aquestes serien les opcions més convenients ja que realtizan aquests programes, inclouen l'aprenentatge de competències tècnico professionals per un ofici, a la vegada que rebran suport i eines per la  futura incorporació al món laboral,  i a més preparació per la realització de les provés per l'obtenció de l'ESo.

De manera que el noi, segons els seus interessos, realitzaria el PTT, especialtiat formativa: auxiliars de muntatges d'equiops informàtics. I la noia realitzaria PQPI, especialitat formativa:Auxiliar en imatge personal, perruqueria i estètica.

Adjunto enllaç amb informació  de en què consisteixen,  aquests programes:

http://www.imolleida.com/index.php?page=programa-de-qualificacio-professional-inicial-pqpi_ptt-2

http://www.imolleida.com/index.php?page=pla-de-transicio-al-treball-pqpi_ptt

---

El treball en equip

Hola!

 Bé, seguiré parlant de les reunions de la Comissió Atenció a la diversitat, (CAD) que és duen a terme al centre.

Adjunto una foto, de l'última que vam tenir, on jo també surto. La veritat es que voldria apofitar per assenyalar el bon ambient de treball que hi ha a l'institut, concretament com a alumna de pràctiques m'estic sentint molt acollida, i a més m'agrada veure que es dur a terme un treball cooperatiu entre tots els membres del centre, i més concretament, les membres de la CAD.

El treball cooperatiu, permet oferir millor ajuda pedagògica als alumnes, analitzar problemes comuns, actuar amb criteris coherents davant els estudiants, i augmentar el sentiment de pertinença dels professionals.

Penso que és quelcom important en la tasca dels psicopedagogs el, ser capaç de dur a terme un treball en equip per tal d'assolir els objectius professionals i perquè no, també els personals, i per aconseguir-ho, cal cuidar les relacions i interaccions entre els professionals que intervenen en el procés educatiu de l'alumne.

 

Context de les pràctiques

 

Realitzo les pràctiques de psicopedagogia en un centre educatiu d'educació secundària de Lleida.  Actualment el centre compta amb 486 alumnes, procedents de poblacions del voltant i dels quals un 23% són persones immigrades, majoritariament de Romania. A més, a més també cursen els seus estudis alumnat procedent de Primària amb dictamen de nee, aquests reben una atenció d’ acord amb les seves necessitats a partir dels diferents recursos dels que disposa el centre on imparteixen ESO i Batxillerat i que pertany al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

L’INS és una escola catalana pública, oberta a les relacions amb altres cultures i països. S’identifica amb una gestió educativa democràtica, respectuosa amb els drets humans i les diferents confessions religioses. Respecten la diversitat, i els drets individuals.

Duen a terme una pedagogia activa, innovadora i inclusiva, per tal d’assolir la formació integral dels alumnes.

El centre té molt present que l’educació és un procés i té els següents valors principals entre altres: Promotora de les llibertats individuals i els drets humans; equitativa i inclusiva, dins d’un enfocament integrador; que creu en l’autonomia, tant de l’alumnat com de la gestió del centre; respectuosa amb els discapacitats i les persones superdotades.

La línia d’actuació pedagògica dissenyada pel centre és el de donar una sortida adequada a les necessitats i característiques personals de cadascun dels alumnes al llarg del procés d’ensenyament-aprenentatge i al final del seu pas pel sistema educatiu. Es pretén donar una formació tant de coneixements acadèmics com en valors i hàbits de conducta social.

Els professionals que intervenen en el centre són:

Direcció: director, cap d’estudis, coordinador pedagògic, secretari, cap d’estudis adjunta.
Coordinacions: corrdinador/a de 1er cicle ESO, de 2on cicle ESO, de batxillerat, d’informàtica, d’activitats, de llengua i cohesió social i de prevenció de riscos.
Caps de departament: caps de ciències de la natura, de ciències socials, d’educació física, d’idiomes, de llengua catalana, de llengua espanyola de matemàtiques, de música, de tecnologia, de visual i plàstica i d’orientació educativa.
Tutories tècniques: tutors/a de mediació escolar, comunicació audiovisual, xarxa competències bàsiques, actes de centre, imatge, revista, grup musical i suport a l’informàtica.

En total són trenta vuit professionals, comptat sis representants del consell escolar,  però a més a més, es compta amb dos persones a consergeria i el personal de neteja i manteniment.    

El centre disposa d’ un equip psicopedagògic format per una pedagoga i una psicòloga que fan les funcions de piscopedagògues, totes dues formen part del departament d’ Orientació Educativa i del claustre de docents. Aquestes funcions estan integrades en l’organització general i del Projecte Curricular de centre. L’ equip psicopedagògic juntament amb la cap d’ estudis, el coordinador pedagògic, la professional de l’ equip psicopedagògic de l’ EAP, els coordinadors de primer i segon cicle de l’ ESO, la treballadora social i el director en aquells temes que es considerin necessaris, formen part de la comissió d’ atenció a la diversitat (CAD).

Comissió atenció diversitat, Bullying

Hola de nou,

Avui voldria compartir amb vosaltres les reunions setmanals a les que assisteixo. Són les reunions CAD, és a dir Comissió d'atenció a la diversitat. En aquesta reunió assisteixen, la cap d'estudis del centre, la coordinadora pedagògica, els coordinadors de l'ESO, les psicopedagògues del centre, la psicopedagoga i la treballadora social de l'Equip Atenció a la diversistat de la comarca del Segrià, i la psicòloga de l'AMPA.

En aquetes reunions de dos hores de durada, es debat sobre:

- Planificació de les mesures organitzatives, seguiment i avaluació de les actuacions per l’atenció a la diversitat de les necessitats educatives de l’alumnat del centre.

- Presa de decisions, elaboració d’estratègies i avaluació en funció de cada cas o situació

En cada reunió es treballen diversos aspectes relacionats amb l'atenció a la diversitat, però voldria destacar el del primer dia, on vam treballar l'atenció a l'alumnat nouvingut.  Cal tenir present que no és alumnat nouvingut només els alumnes que assiteixen al centre a l'inici de curs sinó també durant el mateix.

Per exemple a finals del primer semestre, s'ha incorporat una alumne provinent d'un altre institut de la ciutat. El motiu és que aquest alumne va patir bullying, i la direcció del centre provient juntament amb l'inspetor d'educació, van valorar que el millor era un trasllat de centre, per tal de protegir-lo. Un cop presa aquesta decisió es van ficar en cotracte amb el director del nostre centre, el director avisa a la coordinadora pedagògica i a la cap d'estudis per tal de planificar l'acollida. En la reunió debatem el seu cas, amb la informació que aporta també  la psicopedagoga de l'EAP, valorem que es duguin a  tutories individuals, així com en quin grup classe de segon d'ESO es pot sentir més integrat, en funció  de les característiques dels alumnes del mateix. Establim quina serà la psicopedagòga de referència de l'alumne i ella anirà fent tutories de seguiment,  coordinació amb la psicopedagòga de l'EAP i amb la tutora del grup classe. En properes reunions, anirà comentant com evoluciona l'alumne.

I jo em plantejo, i us plantejo, quelcom que no es va debatre i em desperta l'interés, creieu que és una bona mesura que en cassos de bullying, es traslladi de centre la "victima" i no els "agresors"? penseu que el beneficiarà realment? i quins perjudicis pot tenir?

Aprofito l'avinentessa per deixar-vos un enllaç amb el cas més recent de bullying, http://www.conflictoescolar.es/ l'adjunto perquè parla del ciberbullying, la nova manera d'acosament escolar.

 

Estudi assistit

Hola de nou,

Segueixo particinpant en les sessions d'estudi assistit, i avui us adjunto una fotografia perque vegeu a alguns dels alumnes ( tots tenen signats l'autorització d'imatge).

D'altra banda em sorgeixen dubtes i neguits durant els transcurs d'aquestes sessions.

Hi ha una alumna que detecto que tenen dificultats per realtizar les activitats que té assignades però no és capaç de comentar-ho, es passa l'estona mirant la llibreta, dissimula fer alguna cosa però observo que no fa practicament res. Quan li pregunto si necessita ajuda, es molesta i diu que no, que ella ja ho sap fer. Parlant amb la seva tutora em comenta que el redinment acadèmic que presenta és molt baix, i ja té fetes algunes adaptacions curricululars per tal de facilitar que assoleixi les competències bàsiques, però, com puc aconseguir que durant les sessions sigui capaç de demanar ajuda? Per cert, la nena és de 2on d'ESO.

Seguim en contacte!

Reunió preavaluació

Segueixo amb el pràcticum! 

Continuo realitzant  les sessions d'estudi assistit i  observant en la resta de sessions que vam pactar amb la psicopedagoga, però aquest cop voldria destacar la meva participació en la primera reunió de preavaluació dels i les alumnes d'ESO.  La meva tutora va valorar que coneixèr la dinàmica que es dur a terme en aquests reunions és important per la psicopedagoga, perquè coneix com van evoucionant els alumnes, principalment els que presenten necessitats educatives especials, als quals estem ajudant en les classes d'adaptacions de matemàtiques i anglès i que també assiteixen a estudi assistit. 

El desenvolupament de la reunió va ser de la següent manera: durant 50 minuts, cada tutor de cada classe de tots els cursos de l'ESO, comenta en primer lloc, una valoració global de tot el grup al que tutoritza, i en segon lloc, fa una valoració individual de cada alumne, a la vegada que la resta de professors, donen la seva opinió referent a l'actitud, el comportament i l'evolulció acadmèmica de cada un d'ells, així com possibles incidències de l'entorn familiar de l'alumne que puguin afectar en el seu desenvolupament (micorsistema de Bronfenbenner). Cal tenir en compte que previament a aquesta reunió, tots els professors/es de les diferents matèries, ja han fet un examen per saber els coneixements que ha assolit, durant la primera avaluació, cada alumne en la matèria en qüestió. 

Jo també vaig aprotar les meves opinions en referència als alumnes que venen a la sessió d'estudi assitit, el seu comportament, les mancances que jo detectava en algunes assignatures i les relacions entre iguals.

Considero que ha sigut una experiència molt enriquidora!

Participació autònoma

Hola de nou,

Segueixo amb les pràctiques a l'IES. La meva participació  en aquest pràcticum de moment ha estat d'observació i seguiment durant les sessions de grups flexibles de matèries d'anglès i matemàtiques així com a les sessions d'estudi assistit. Però a més avui he començat amb una participació, prèvi coneixement del grup i indicacions de la psicopedagoga del centre,  al grup d'estudi assistit, on es troben alumnes des de 1er a 4rt d'ESO, a partir seguiré de forma autònoma desenvolupant aquesta sessió.

La classe consta de dotze alumnes, als que els cal reforç en tècniques d'estudi en general. Avui he tingut una primera aproximació als alumnes, i m'han comentat en quines matèries tenen més dificultats, els he ajudat a desenvolupar tasques que tenien encomadades, partint sempre del que ja saben fer, (enfocament constructivista) i mirem de fomentar l'autonomia en el desenvolupament de les tasques, tractem de que aprenguin per ells mateixos a buscar fonts d'informació per resoldre els dubtes, organtizació i prioirtzació en les tasques a desenvolupar entre altres. Tot ho he enfocat des d'una visió de reforç positiu  (Skinner). Aquesta és una intervenció correctiva perquè són alumnes que ja presenten dificultats, però sobretot preventiva, per tal d'evitar que vagin adquirint mals hàbits d'estudi i per tant perdent motivació i interés per l'estudi.

M'he sentit molt còmoda durant el desenvolupament de la classe i ells es mostren col.laboratius.

Primers contactes

Hola! ja fa uns dies vaig iniciar les meves pràctiques de psicopedagogia en un  l'IES.
De moment l'experiència és força positiva, he conegut als professionals del centre, a més de la meva tutora, també la dinàmica diaria, horaris, timbres, reunions, menjador, secretaria, i també l'edifici i l'equipament en general, que compta amb espais renovats de fa poc.

Durant els primers dies, ja he tingut contacte amb alumnes de tots els cursos de l'ESO, he estat observant en l'aula d'estudi assistit,  en les classes en les que intervé la psicopedagoga que són grups flexibles de les matèries  d'anglès i matemàtiques, i també a les Reunions d'Atenció a la diversitat. En principi cada setmana assistiré a aquestes sessions, on observaré, posteriorment participaré amb acompanyament i també de forma autònoma. 

De moment el que més destacaria és que he vist el cas d'un nen amb TDAH, i una nena amb autisme, la qual estava acompanyada de la figura de la vetlladora. M'ha semblat molt interessant observar com desenvolulpa el treball aquesta professional i com es coordinen amb la psicopedagoga, així com veure nens amb aquestes dificultats, ja que després d'estudiar-ho durant la carrera, tens curiositat per observar-ho en la realitat.

Properament, i arrel de sessions amb la tutora, anirem establint el que serà el meu projecte de cara al practicum II.

Adjunto una foto aèrea del centre. Seguim en contacte!

Objectiu general

L'objectiu de les pràctiques, és conèixer  una situació  on intervé la figura del psicopedagog/a, per tal de tenir una visió real de les accions que es desenvoulupen en aquesta professió.

El psicopedagog intervé en diferents contexts, en educació formal i en educació no formal, i en el cas del meu pràcticum s'ubica en l' educació formal, concretament en un Institut d'educació secundària  (més endavent descriuré aquest context).

La meva trajectòria professional és troba principalment en el món de l'educació no formal, ja que sóc diplomada en educació social, i per tant un dels objectius del meu pràcticum és conèixer la dinàmica d'un centre d'educació secundària, i per tant d'educació formal.

A més a més, els objectius que pretenc aconseguir, són conèixer les funcions i tasques que realitza un/a psicopedagog/a, observar les relacions que dur a terme amb la resta de professionals, la família i l'alumnat, conèixer les metodologies d’intervenció al centre, posteriorment conèixer i analitzar una demanda, i saber dissenyar una intervenció psicopedagògica, en funció de les necessitats detectades.